Blog

DE CARLO, L’ALCACHOFA QUE POT DURAR TOT L’ANY
Sense pretensions ni exclamacions. Aquesta família del sud d’Itàlia compta amb algunes de les conserves de verdures més exquisides del país. Una simplicitat que només funciona amb qualitat, esforç i superació generació rere generació.
Les seves llaunes completaran les despenses dels més sibarites. Un cop obertes, el seu contingut serà fugisser, versàtil i difícilment substituïble. Atents a l’oli d’oliva verge extra, als tomàquets cherry semisecs, als grelos (cime di rapa), a les seves olives i… per descomptat, a l’albergínia.
Amb ells, la temporada de l’albergínia pot eternitzar-se fins a dir prou; al natural o a la brasa, sencera o tallada, és la seva joia de la corona. El que la fa diferent és la seva “no cocció” i textura: pràcticament crua. En no estar cuites o confitades, les possibilitats que ens ofereix com a producte es multipliquen. Les hem menjat fregides, en arròs, amanides russes, truites, amanides, a la brasa o en crema.

La recepta: Tàrtar d’albergínia
- 5 carxofes De Carlo
- 2 anxoves La Singular del Mar
- 3 cogombres agredolços
- 1/4 de ceba tendra
- 7-8 tàperes
- Pessiguet de Sichimi Togarashi
- 1 culleradeta de mostassa fumat Halen Môn
- 1 rovell d’ou
- Oli d’oliva verge extra Furgentini
- Sal pura blanca Halen Môn
- Pebre negre Parameswaran’s
És tan senzill com picar tots els ingredients ben petits. Barrejar-los en un bol. Ara, emulsionem el rovell d’ou amb un fil d’oli d’oliva fins a aconseguir una textura similar a la maionesa. Afegim la barreja a la resta d’ingredients juntament amb la mostassa i el Sichimi Togarashi, salpebrem i emplatem.



Mira la recepta d’Ainhoa del tàrtar d’albergínia en el vídeo de sota.