Arriba l'estiu i el tomàquet!

La tarta tatin és una recepta senzilla, un clàssic de la cuina francesa. Un pastís relativament senzill de fer i….TREMENDAMENT versàtil.

Abans de versionar-la explicarem en què consisteix; tracta d'una gruixuda capa de poma caramel·litzada amb sucre i mantega i coberta per una capa de pasta de full. Va tot al forn i quan la tenim a punt, es gira i té com a resultat una poma brillant, tendra i sucosa amb una base cruixent i laminada. Aquesta base s'amara de tot el suc de les pomes amb el caramel… és brutal. Sol acompanyar-se d'una bola de gelat, però a nosaltres ens agrada una mica temperada i sola.

L'origen de la història és arxiconegut, però per si algú encara no la coneix: dues germanes tenen un hotel-restaurant a Lemotte-Beuvron, era un lloc conegut per la seva fantàstica cuina i un pastís de poma especial. Diuen “les fonts secundàries” recalco “fonts secundàries” que va néixer d'un error. Les germanes van oblidar posar la base del pastís en ficar-la al forn i van haver de cobrir-la per sobre per després capgirar-la. Doncs bé, les germanes van morir sense confirmar ni desmentir aquesta història, per tant, mai no coneixerem la veritable raó.

Però el més interessant d'aquesta recepta és…

La seva versatilitat. Aquí els puristes potser posen el crit al cel (com sempre), però és que és cert, canviar la fruita et pot donar resultats al·lucinants. La podem fer de préssec, de pinya, de pera, de mànec o de cireres; podem afegir-hi també herbes fresques o espècies, per exemple: pinya i alfàbrega, préssec amb ras al hanout o pera i canyella o mànec amb un toc de Xile.

Quin paper juga a taula un pastís tatin salada?

Pot ser un aperitiu fantàstic, una tatin de porros, de ceba o de tomàquet amb una anxova a la superfície et pot portar a l'orgasme, una guarnició per la carn o el peix (sempre que els sucs no aiguin la pasta de full). Si et vols posar detallista pots fer-la en versió mini, per consum individual i així també tindrà aquest punt adorable. I ara parlarem i us explicarem la nost versió del pastís tatin salada amb els nostres tomàquets de Paolo Petrilli.

Aquests tomàquets només es recol·lecten vermells, madurs, al punt. Paolo Petrilli coneix el valor de la producció sostenible, va entendre des del principi la necessitat de fer servir la terra sempre pensant en les generacions futures. D'aquesta manera, va alliberar-se dels pesticides i herbicides en els seus cultius. És així com va revolucionar la producció agrícola. Per tant, ens trobem amb un tomàquet ters (tot i estar en conserva), molt vermellós, amb gust de tomàquet d'estiu i molt regular. És perfecte per donar-li el protagonisme al plat.

Descubreix tota la gama de producte ecològic de Paolo Petrilli a la botiga online.

Receta: tarta tatin de tomàquet

• 500 g tomàquet pelat en conserva Paolo Petrilli
• 50 g sucre
• 10 ml Vinagre pur blanc (o vinagre de Mòdena)
• 1 làmina de pasta de full
• Alfàbrega
• Parmesà
• Sal
• Pebre negre

Abans de començar per què tomàquet en conserva? i quin tipus de tomàquet?

El tomàquet natural no se'm queda cuit a parts iguals, tret que utilitzi cherry. M'agrada fer servir un bon tomàquet en conserva pelat, un tomàquet que tingui estructura, amb això vull dir que no es trenqui amb facilitat i que aguanti la cocció sense formar una pasta.

Crec de debò que fer servir aquesta tècnica, amb aquests ingredients, és una combinació guanyadora. Triaràs un recipient rodó on puguis cuinar i que puguis ficar al forn després. No aconsello utilitzar motlles “desemmotllables”, perquè se sortirien els sucs. Una paella de ferro o simplement una paella amb mànec de posar i treure sense cap element de plàstic.

Posa-ho a foc mitjà i afegeix el sucre i el vinagre, deixa que es formi un caramel daurat que no es torri massa, el caramel molt fet amarga. Els caramels rossos, si us plau.

Afegeix-hi els tomàquets sencers, l'alfàbrega i la sal. Deixa que perdin gran part de la seva aigua. És important no remoure i no trencar els tomàquets. En el moment que deixi d'haver-hi aigua a la base de la paella i el caramel aflori de nou, retirem del foc i deixem que perdi una mica de calor; afegim el pebre acabat de moldre. I ara cobrim amb la làmina de pasta de full, fiquem les vores per dins de la paella i punxem amb una forquilla. Deixe-m’ho al forn uns 20 minuts a 200º.

En treure'l del forn desmotlla-ho en calent, vigilant de no cremar-nos i amb ajuda d'un plat que cobreixi tota la superfície de la paella. Li donem la volta, de manera que en el plat quedi la pasta de full a sota i els tomàquets per sobre. Visualment és espectacular, el sabor el supera. Posa'l a prop d'una safata de formatges i a menjar, o encara millor, ratlla una bona quantitat de parmesà per la superfície.

Veure la recepta a YouTube

@ainhoa_singular

Aquest condiment combina… amb tot! Com la pròpia casa indica, Halen Môn ho ha tornat a fer, ha desenvolupat un producte “pop”. És de fàcil aplicació, agrada molt (i a molts) i és altament atractiu. Té tot el que cal per enganxar. Elaborat a base d'una deliciosa barreja de sèsam, llavors de rosella, all, ceba, flocs de bitxo cruixents i sal. El que ressaltem més és la seva polivalència. Es pot consumir directament del pot, sobre l'elaboració i aplicar-lo com un topping sense més, o es pot fer servir en guisats, marinats i rostits.

Per a la família de Halen Môn tot va començar en una botiga de bagels a la ciutat de Nova York, els van preguntar si volien Everything Seasoning al seu bagel. Van dir que sí i les coses mai van tornar a ser iguals.

Per destacar tot el seu potencial, torra en una paella fins que es torni molt fragant. Escampa'l ara sobre uns alvocats a les torrades, en un saltat de verdures, o bé amb ous fregits, escalfats o cuits. Els més atrevits podrien provar d'afegir un parell de cullerades a la massa d'un pa casolà. També, ho pots barrejar amb ricotta o formatge feta per dipejar. Pots saltar-ho juntament amb la pasta i una mica de mantega; o amanir amb salsa de soja, suc de llima i oli de sèsam torrat per mullar uns dumplings.

Si vols més idees, t’animem a que provis de fer la nostra recepta de “TacoPopeth”.

I una dada molt curiosa per a tots els preocupats i interessats pel medi ambient: aquest producte ve al nostre pot de vidre reciclable.

Pots trobar el Popeth a la nostra botiga online.

Ha passat una setmana des que es va celebrar el primer taller de pa i pizzes de la mà de Mulino Marino a les instal·lacions de Colmado Singular. Tan bon punt va arribar l'equip a la nau vam tenir la sensació de ser uns privilegiats. Privilegiats perquè percebíem estar envoltats de grans professionals amb qui segur aprendrem molt. I així va ser. No va decebre.

Fora d'horaris i programacions (la nit anterior) comença la jornada, es prepara el “pre-impasto”, s'activa la massa mare i comencem a deixar fermentar en fred les primeres masses de la jornada del dia següent. Dijous al matí comença la festa, i defineix-ho bé el terme “festa”; allò es va convertir en un riu de pizzes tradicionals, pizzes a la pala, pizzes tonda, pizzes amb diferents tipus de farina, etc. Aprendre a treure el màxim partit a farines tan particulars com l'Enkir o la 7 effe es va convertir en uns dels objectius principals de la jornada. Saber utilitzar el blat de moro o la sèmola de blat dur per aconseguir escorces cruixents; regular el percentatge d'humitat de les masses, tenint en compte la seva durabilitat posterior en el cas que es tractés de pizzes per emportar, o aprendre tècniques de pastat diferents estudiant prèviament quin tipus de molla o escorça volíem obtenir va ser molt enriquidor.

El matí va donar pas a la tarda, i la tarda va venir acompanyada d'olor de fogueres de pa. Algunes farines es torren per potenciar aromes i sabor, temps llargs de fermentació, diferents formats de pa: grisos, xapates, fogueres, baguettes, etc. Amb la posterior degustació; a la taula hi havia pernil ibèric, anxoves del cantàbric, oli d'oliva verge extra i una mica de sal. Els pans sortien del forn i en temperar-se una mica s'obrien i trossejaven per donar pas al paladeig, part fonamental de l'aprenentatge.

Va ser un taller dinàmic, proper i reduït, això ens va permetre aprendre de primera mà les característiques de les farines de Mulino Marino, unes farines ecològiques amb tres generacions de treball i perfeccionament del producte final. Farines des de més refinades, com la tipus 00, a les més integrals com la Macina. Anys preservant la qualitat d'un producte en origen pobre que ha esdevingut una autèntica odissea trobar-lo de bona qualitat.

Una picada d'ullet especial al mini-taller de pasta fresca que van decidir regalar-nos a l'últim moment. Completament fet a mà, sense maquinària de suport. Ou i farina llestos per donar lloc a tallarines, raviolis del plin o maltagliati amb mantega d'anxoves, formatge parmesà i molt d'amor.

Fes click aquí per veure algunes de les millores fotos del taller..

Consulta la nostra varietat de farines i si t'interesa alguna en especial, no dubtis en comentar-ho.

La tècnica dels peixos fumats és un procediment ancestral als països nòrdics, a dia d'avui, a Colmado Singular, comptem amb una selecció variada i exquisida d'aquest producte. Es tracta d'uns fumats delicats, amb carns terses i lesques definides. En cap moment pastosos o excessivament forts. Hi ha una diferència substancial entre el salmó fumat i la resta de peixos. En el cas del verat i l'arengada, el fumat s'ha dut a terme amb temperatura, això vol dir que hi ha una cocció del peix; aquest fet potencia els sabors del peix i n'altera la textura, donant com a resultat un producte cuinat, saborós i polivalent.

El verat fumat ve net, desescamat i sense espines apreciables; fumada a baixa temperatura té un sabor definit, net i elegant. A la seva textura podem apreciar tots els matisos d'unes lesques molt delimitades; passa el mateix amb el verat fumat amanit amb pebre i grans de mostassa, en aquest cas el sabor picant s'accentua i afegeix aromes més completes, però igualment divertides i atractives. Barreja-les amb una mica de pa, mantega o relish de cogombres. Sobre una torrada de pa de sègol, una mica de rave picant i remolatxa. O senzillament amb una carbonara de fumats.

L'areng fumat és un dels peixos blaus amb més propietats i saborosos que podem trobar, consumir fumat és una delícia. A Estocolm o Copenhaguen és molt freqüent menjar-ho amb una amanida de ceba fresca, enciam, all, oli i sal; també se li pot afegir tomàquet o adobats. Amb un pessic de crème fraîche i pebre serà un aperitiu irresistible.

Pel que fa al salmó fumat, el fum fred es dirigeix ​​als salmons durant més de 24h. Això crea un sabor completament distintiu. Seguidament, es deixa reposar en una sala condicionada perquè la textura mantegosa i el fort, però elegant, gust de fumat es desenvolupin. En aquell moment és quan es pot tallar. Després del temps, el salmó s'envasa al buit i queda llest per servir.

Et donem una idea de sopar sense encendre els focs: en un plat generós serveix els peixos fumats trossejats; torra molt pa, mantega i una mica de relish de cogombres i mostassa. És qüestió d'untar i no parar, fes-ho de la manera següent: torrada de pa, mantega, tros de peix i punta de relish.

Ens encantaria veure les teves elaboracions amb alguns d'aquests productes i que les compartissis amb nosaltres a través de les nostres xarxes socials. Etiqueta @colmadosingular o @ainhoa_singular!

Peixos

COMPRAR ARA

Celíacs i intolerants al gluten. Aquí la tenim. Per fi hem trobat la pizza sense gluten definitiva. No podien ser uns altre, tenien que de ser ells: els nostres proveïdors de pizza romana La Spiga Food. Ells han trobat la fórmula perfecta per treure al mercat el que creiem que serà una de les millors opcions de pizza sense gluten. Elaborada amb farines de blat de moro, tapioca i arròs han aconseguit una massa lleugera, elàstica i preparada per enfornar amb tot tipus d'ingredients a la superfície. Processada artesanalment, està feta amb productes 100% naturals, sense al·lèrgens o conservants afegits, aconseguint així, un resultat de gran qualitat.

Feia temps que buscavem un producte que s'ajustés als nostres paràmetres de qualitat. Necessitàvem una massa de pizza que aportés olor, sabor i textura sense els inconvenients que suposa per a molts clients la proteïna del gluten. Sabem que hem trobat el producte ideal quan darrere de diverses proves aconseguim un resultat exquisit. Pots fer-la amb un rajolí d'oli, una mica de sal i romaní, però considerem que guanya en textura quan per sobre col·loquem alguna cosa amb humitat, com ara una mica de tomàquet, mozzarella o pesto. En el moment en què entra en contacte amb elements humits es torna flexible, mal·leable i amb una mossegada molt més agradable. No tinguis cap inconvenient a carregar-la amb formatge, embotits o salses. Tot i així, seràs capaç d'aconseguir gaudir del seu agradable sabor.

A les nostres xarxes socials aniràs trobant diferents usos d'aquest producte, encara que si us som sincers, et pots deixar portar pel teu costat més creatiu i explicar-nos tu mateix què et sembla.

Consulta la varietat de bases de pizza a la nostra pàgina web.