Aquesta recepta en si mateixa no és italiana; podria recordar-nos vagament a un focaccia de Recco, però sent sincera, l’origen de la seva tècnica no ho he trobat en cap de les meves visites. Per contra, els seus ingredients sí que ho són. He utilitzat per a aquesta recepta el formatge Pan di Cacio, un formatge de vaca tendre, molt aromàtic i amb una fosa molt suggeridora, el Gochugaru, que li donarà un toc picant i compensarà el greix del formatge. I, encara que en aquest cas no ho porta, seria molt interessant combinar-ho també amb orenga o romaní picat.

Amassem tots els ingredients de la massa fins aconseguir una bola uniforme i llisa. Deixem reposar a la nevera durant 1 hora. Mentrestant, ratllem el formatge i tallem a tires fines la green onion. Passada una hora, i amb ajuda d’un corró, estirem la massa fins a formar un disc de mig centímetre de gruix aproximadament. Disposem per sobre el formatge ratllat, la green onion, el Gochugaru al gust i el pebre negre; en el cas d’haver decidit fer servir orenga, és el moment d’afegir-ho també. Tanquem el disc portant totes les vores al centre i formant de nou una bola. Tornem a estirar fins aconseguir un dit de gruix (amb molt de compte i un corró). Escalfem una paella amb unes gotes d’oli i fem per les dues cares fins que estigui molt daurat i cruixent. Talla’l a trossos i obre una cervesa.