És Nadal, a molts ens agrada gaudir del bon menjar i hi ha moltes maneres de regalar Colmado Singular. Us presentarem totes les fórmules perquè puguis triar la que més s'ajusti al teu ideal de regal nadalenc. Tenim les opcions de:

Cupó regal: 3 xecs regal amb diferents imports que van des dels 80€ fins als 160€, com a intermedi tenim el de 120€. Fas la compra i reps un cupó digital que podràs enviar o imprimir per introduir en un sobre per regalar, deixant que sigui la persona la que després triï quins productes vol afegir a la cistella.

Packs regal: diferents cistelles configurades per nosaltres mateixos que inclouen els productes bàsics de Colmado Singular i algun dels més venuts. Els seus imports i característiques són variats, des dels 48€ fins als 221€. Nosaltres tenim especial afecte al “Italian pack” amb un valor de 94€. Aquests paquets tenen l’avantatge de comptar amb un 15% de descompte.

Llibres: regalar un llibre sempre és una bona opció, a la nostra web en pots trobar 3 diferents: “Amor y grasa”, el primer llibre que vam fer amb Ainhoa ​​Singular, on es recullen les 100 primeres receptes que vam elaborar junts. “Divinas Especias”, un llibre dedicat a les espècies i les seves múltiples aplicacions. Finalment, “Copia original”, un llibre de cuina italiana versionat, copiat i amb una interpretació molt lliure que segur ajudarà aquesta persona a atrevir-se amb qualsevol cosa a la cuina.

Kit receptes: si el que et ve de gust és regalar un kit on la persona pugui elaborar una recepta en concret amb tots els productes inclosos, comptem amb 5 models diferents: Carbonara, Tàrtar de tomàquet, Pasta Colmado, Risotto milanés i Kit pizza. Tria el que més t'agradi i s'ajusti més a les teves necessitats. Nosaltres t'avancem que el “Kit carbonara” és un dels nostres top venda.

Fes la teva pròpia cistella: dins de la nostra web podràs trobar nombroses cistelles nadalenques elaborades per diferents artistes que podràs emplenar amb aquells productes que més t'agradin.

Aquí la imaginació és lliure i la butxaca alegre. Anima't a regalar Colmado Singular aquest Nadal i gaudeix amb els teus d'una bona taula!

El panettone de Giamberlano té per lema de vida i feina: “Fet a mà, fet amb amor”. Triar aquest panettone per Nadal és triar part de la història de la seva vida. La massa mare l'acompanya des de fa 90 anys, és un expert en llevat i fermentació. Porta tota una vida dedicada a mimar aquesta complexa elaboració; la selecció dels productes que el componen és molt personal i curosa; no hi ha res deixat a l'atzar. Les mans, els ulls i l'experiència són claus al llarg de tota l'elaboració; aquests tres elements són el que prenen les decisions durant totes les fases de: pastat, fermentació i format, un procés completament artesanal, on la maquinària només s'utilitza com a suport en el desenvolupament del producte. Si els panettons de Giamberlano tenen un ingredient imprescindible, aquest és l'ànima: és un procés clarament artesanal i únic.

El panettone Spaziale, el tradicional. Porta panses, pell de taronja, albercoc i poncem confitada. La seva molla és esponjosa, perfumada i saborosa. La seva càrrega de mantega, rovell d'ou, vainilla natural i una barreja feta amb albercoc, taronja, llimona i mel ho fan especialment fragant i llaminer. És lleuger i molt eteri a la boca.

La molla del panettone Sandrone està perfumada amb xocolata i cireres de Vignola. L'aroma de cacau és present a tot el seu interior; també s'endevina la mantega, la vainilla i el rovell d'ou. Les cireres amb grans, fosques i dolces; la combinació amb l'amargor de la xocolata és clau en aquesta barreja. A més, va cobert amb una fina capa d'avellanes que li aporta cert crocant i sabor torrat.

El Pandoro és un dels dolços més tradicionals del Nadal italians. Tot i tenir molts punts en comú amb el panettone, la seva massa i elaboració té característiques que el diferencien. La seva llarga fermentació, ingredients naturals i procés artesanal el doten de molt sabor i fragants aromes. La forma de la seva base és estavellada, la seva molla és cordada i amb molt de gust de mantega, ou i vainilla.

Entra al vídeo per veure el tast de Panettone Spaziale i de Pandoro amb @ainhoa_singular

Què és?

El condiment japonès que té la capacitat de transformar qualsevol plat, quan diem qualsevol plat, ens referim a qualsevol, no necessàriament un d'origen oriental. El nostre Royal Furikake, tracta d´un combinat fet a base d´alga nori, bonítol deshidratat, ou, sèsam blanc i negre, soja i sucre. Umami és el més immediat que reconeixeràs. La seva olor és diferent del sabor, més intens, més definit a peix; el sabor, més dolç, amable i addictiu. Tots els ingredients són deshidratats i l'equilibri entre ells és clau. És cruixent. Potencia el sabor de les verdures, els tàrtars, les sopes, les “gyozas”, un simple arròs blanc o un ou ferrat.

És important destacar que en el cas del nostre Furikake el percentatge d'alga i bonítol (la part més noble del mateix) és considerablement més alta respecte a d'altres. Això ho diferencia de manera notable, aportant més qualitat i elegància al plat. Nosaltres, aquest estiu, hem decidit combinar-ho d'una manera molt senzilla: tomàquet, maionesa, pa brioix i mooolt Furikake. El resultat ha estat un èxit i no volíem que deixessis passar els últims tomàquets de la temporada sense tastar-ho.

És molt fàcil: el nostre pa de motlle brioix t'ajudarà; torra'l amb una mica de mantega en una paella, retira'l del foc i unga una cullerada de maionesa per una de les cares. Ara és el torn del tomàquet, talla una rodanxa generosa i col·loca-la al centre del pa. Empolvora molt bé amb Furikake, toc de pebre i oli d'oliva verge extra. Cobreix-lo amb l'altre pa, tall al centre i gaudeix d'aquest sandvitx tan diferent, senzill i saborós. Acomiada't de l'estiu per la porta gran.

Recepta:

Els seus tomàquets són com llaminadures, petits, dolços i a l'hora de menjar-los, semblen no tenir fi.

Si Finagricola fos una cançó, seria “Harder, Better, Faster, Stronger” de Daft Punk. Una màquina inesgotable de generar tomàquets. Els seus moviments són mecanitzats, orquestrats, metòdics i millors. Sempre millors. A Finagricola el procés d'industrialització no ha alterat les ganes de millorar el producte que ofereixen. Els seus tomàquets són dolços i àcids. Madurs i verds. Grans i petits. La mateixa essència de la fruita. Les varietats que treballen són moltes, però les més destacades en són 4: tomàquet datterino groc, tomàquet datterino vermell, tomàquet llarg al seu suc i passata di pizzutello.

Finagricola és l'empresa matriu, a partir de la qual neixen: Cosi Com'è i Grangusto. A l'origen, es tractava d'una cooperativa que tenia com a objectiu mantenir viva la manera de procedir al cultiu natural. Amb l'evolució lògica del que és natural a la conserva, neix: Grangust, l'objectiu principal d'oferir les virtuts d'una fruita fresca i de temporada durant tot l’any.

Innovació, tecnologia i tradició

Tres conceptes que no tenen perquè ser excloents. Finagricola n'és el clar exemple. Treballen la identitat del territori en el mateix moment en què produeixen la fruita per excel·lència del territori italià.

Innovació, tecnologia i optimització. Abans de continuar llegint, farem una pausa i definirem breument què significa exactament el procés d'industrialització per a Finagricola. No és ni més ni menys que el suport necessari de la tecnologia i la maquinària per satisfer les necessitats d’una demanda de tomàquets de qualitat a un preu assequible.

Dins d’aquest mecanicisme hi ha un cor petit i dolç, vermell, groc i verd: el tomàquet. No els serveix si no aconsegueixen uns paràmetres de qualitat òptims, no val que siguin insípids, que no estiguin prou madurs o que no compleixin uns mínims en la seva forma. Treballen sense descans, els recullen a mà i la selecció és exhaustiva, delicada i sense pausa.

Durant la nostra visita a les seves instal·lacions ens van vestir com si anéssim a visitar Txernòbil, o això em va semblar. Entrem a la primera sala, hi ha uns 25 treballadors i en sentir el soroll de la porta les seves mirades es claven fixes en nosaltres. Fa olor de tomàquet d'una manera desorbitada, estan duent a terme la primera selecció, en la qual els tomàquets que no assoleixin els seus paràmetres de qualitat seran rebutjats. Les sales van apareixent una darrere l'altra, en totes les mateixes mesures de qualitat. Compten amb tecnologia industrial avançada i la veritat és que hipnotitza. És admirable l'afany amb què pretenen no desnaturalitzar el procés, mantenint sempre present el significat de tradició, molt vinculat en tot moment a l'origen del sabor i la qualitat del producte.

Una empresa amb 30 anys d'història, un recorregut curt amb uns èxits immensos.

Consulta els productes disponibles de la marca aqui: https://colmadosingular.com/ca/marca/finagricola-ca/ 

Receta: Albergínia, curri fumat i tomàquet groc

@ainhoa_singular

Amb l'estiu, vulguis o no, arriben les sopes fredes. Són variades, nutritives i sempre venen de gust. Les sopes fredes són considerades, per alguns, com a amanides líquides i, per altres, com un refresc d'estiu. La veritat és que molt fred i ben amanit agrada molta gent. De les que parlarem avui tenen el seu origen a Andalusia i concretament a les classes treballadores del camp que utilitzaven aquests àpats per refrescar-se després d'un llarg dia de feina. Ara, aquesta realitat és ben diferent, ens trobem amb sopes fredes d'allò més refinades que han aconseguit trobar un lloc a les taules més sofisticades. Sigui com sigui, un got de gaspatxo sempre és benvingut.

El gaspatxo

Amb el gaspatxo podem fer infinitat de variacions. És fresc, fàcil, acceptem fins i tot varietat de textures, més dens, més líquid, amb un toc picant, uns porten cogombre, altres no, la ceba també és opcional, etc. No sé si hi estareu d'acord, però sempre tinc la sensació que el gaspatxo és més lax.

Tinc una fórmula base i a partir d'aquí pots fer les combinacions que vulguis: La formula màgica del 50x50 que tots els gaspatxos porten és: 500 g de tomàquet, ½ cogombre, ¼ de pebrot verd, 50 ml d'oli d'oliva verge extra, 20 ml de vinagre, 1 gra d’all, Sal al gust, 20 g de maionesa i 500 g de qualsevol de les fruites o verdures següents:

• Gaspatxo de síndria
• Gaspatxo de maduixes
• Gaspatxo de cireres
• Gaspatxo de meló
• Gaspatxo de remolatxa
• Gaspatxo de pastanaga

Ajoblanco i Mazamorra, més desconeguts, sobretot la Mazamorra

Com més aprofundim en el coneixement de les sopes fredes, més difusa és la seva història, vull dir amb això: la Mazamorra és una sopa freda a base d'ametlles (crues, fregides i/o torrades), oli d'oliva, vinagre i sal, pots afegir-hi all, però ens fiquem de ple a la recepta de Ajoblanco; a més, també es diu que és l'avantpassat del Salmorejo, que abans que arribés el tomàquet, el seu color era blanc. També és cert que originàriament la seva elaboració no duia ametlles, es feia amb farina. De manera que arribem a la conclusió de sempre, les receptes muten, els temps canvien i res no és més autèntic per fer-se de manera ancestral.

El Salmorejo

El Salmorejo és un altre història, compta amb menys ingredients, per això, potser, ens permet jugar menys, fer menys variables i ens posem menys permissius. Jo cada vegada que altero la recepta del Salmorejo demano perdó a tota la província de Còrdova. Segons un estudi de la Universitat de Còrdova, les proporcions ideals són les següents: 1 quilo de tomàquets tipus “pera”, 100 grams d'oli d'oliva verge extra, 200 grams de pa de telera, 10 grams de sal i 1 gra d'all de Montalbán, que pesa uns 5 grams. Tot i així, ho podem versionar:

• Salmorejo de préssec
• Salmorejo de mango
• Salmorejo de pebrot del piquillo
• Salmorejo de pastanaga

Porra antequerana

La Porra antequerana es troba entre el Salmorejo i el gaspatxo, és el salmorejo malagueny. Aquí tenen ells la seva disputa particular sobre qui va arribar abans. Si el Salmorejo o la Porra. Es diu així perquè a l'origen es feia amb una porra i un morter, però és clar, com qualsevol de les altres sopes. En aquest cas, hi ha una versió de taronja que substitueix el tomàquet per suc de taronja, es diu que en no haver-hi tomàquet a l'hivern (circumstància que ha canviat) es feia amb taronges.

La pipirrana

Em declaro fan absoluta de la pipirrana, m'encanta aquesta emulsió que es genera amb el rovell d'ou cuit, l'oli, el vinagre, les molles de la tonyina… Són els ingredients d'un gaspatxo, però picadets i amb l'afegit de la tonyina. És com les restes del bol de l'amanida per on tots ens barallem per sucar-hi el pa.

Recepta: Ajoblanco de coco amb tartar de gamba i freses de salmó

Recepta: Salmorejo amb bonítol en escabetx

@ainhoa_singular